Ella contava els amics amb els dits d'una mà. Ho aplicava molt rigurosament, tant que quan un amic moria, en qualsevol de les facetes literàries de la mort, es tallava el dit que el representava. Quan altre amic no estava a l'alçada, s'arrancava la ungla que li corresponia, o es practicava incisions doloroses, sempre en funció i proporció a la gravetat dels fets. Tenia pràcticament controlada la tècnica de fer les tasques diàries amb els munyons, i mai es lamentava. Estava convençuda de que ningú sentia com ella la duresa que suposava una baixa pel camí. No és que els demés no ho passaren malament amb les pèrdues.
No.
Però el dolor era propietat seva.
Ella si sabia el mal que podia fer perdre algú, o una traició.
Ella contava els amics amb els dits d'una mà.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada