- He de llegir un llibre. - Per què tan exhortatiu?
- M'ho han demanat a classe. Però no entenc res.
- I vos ha explicat de que va? - li pregunta l'amiga encuriosida.
- De la vida i la mort.
- Vida i mort?! - l'amiga s'accelera indignada - I sandvitx de nocilla... vaja explicació!
No et convide només a aprofitar aquest moment. Quan s'aprofita un moment? Quan perd banalitat, protagonisme envers la quotidianitat, essència d'allò que ÉS. I quan s'és quelcom, s'és amb totes les conseqüències, a la Rousseau. No es pot ser sense SER. Aprofita el moment ara, per a fer el que pugues. Fes coses que transcendisquen ara, no les deixes per a un altre dia, doncs el futur és incert. El futur és una crisi constant, tothom ha apagat els llums per estalviar, i per això no el veiem.
Però no només et convide. És una oportunitat que no es pot deixar fugir, com el temps. Pren-ho, i ja em contaràs. És una oportunitat per a l'acció, més enllà de la reflexió. Carpe Diem no és el dia de la carpeta. Carpe Diem és un crit al cel dels ociosos, dels acomodats, sota la letargia dels rovellats. O ho prens, o no ho perds. Eres tú qui es perd. Perds els teus jo. Per damunt de tot el jo ciutadà, responsable, compromés, transformador. Fes un passeig per la platja del poble. Has vist eixe vell de Llach a l'espigó, mirant la mar? quin mentider,
fa memòria del plaer que va frenar,
cada albada de goig que es va negar,
cada estona perduda que ara li fa escarni del cos llaurat pels anys (textual).
Encara no saps el que vull dir, per què no t'ho he dit. Però és senzill: no aprofites aquest calor, no només això. Llegeix textos de gomaespuma, vesteix-te ben ràpid i despullat lentament, però per damunt de tot, somnia en un altre món. No qualsevol cosa, sinó EIXES COSES. Les que serveixen per a estar vius, per a SER i/o no ser, canviar el món. I si al final et deixes reduir, per ser esclau o explotada, ja sabràs de què has de tindre por, Brech t'ho avisà. Quan moris com les bèsties, tots morirem igual, apunta't el meu telèfon, i ens avises del que trobes a ell i a mi, que tindrem molta curiositat.
Me apunto a seguir tus consejos, son buenas ideas para comenzar un año nuevo. ¡Feliz cambio de número en el calendario!
ResponEliminaEn mi caso no me han obligado a leer un libro, sólo me han sugerido leer unas reflexiones personales en forma de blog... al olor de la nocilla he pasado a curiosear y he acabado desayunándome un buen "ZAS! en toda la boca!!" Curiosamente pensaba mucho últimamente en eso que has acuñado tan bien con sólo 4 palabras "Perds els teus jo"... Lo tendré presente ahora que sé como se llama...
ResponEliminaEl principi m'és molt comú... ^^
ResponEliminaSí, ben bé, hem d'aprofitar els moments d'ara, present, ESTAR VIU, no pas acomodat, fer coses. Però, sempre, GAUDINT del què fem! Tothom, tu i jo, que gaudim conjuntament. Jo no et faré mal, tu tampoc.
Tal vegada, ens equivoquem, però ja ha passat, i si mirem el passat, ens sortix acné. Una persona amb acné no és bella, alhora que, una persona que mira al passat es fa vella i mor.
Ara aprofitaré aquest moment, he de seguir llegint i entendre e llibre, perquè tot és més clar quan gaudixes del moment amb ajuda conjunta i... Entrepà de Nocilla! (Després el prendré i aprofitaré el seu bell gust!) ^^
Víctor i... ben bé, ella ho sap ^^ Un simple gràcies no és res, us mereixeu més què això, però, si tinc el moment i, és clar, us plau, un entrepà de nocilla quan vullgueu!! ^^
Gràcies per tot!
avui jo trie estar viva, somniar i fer, demà? potser que seguisca pensant que eixa manera de viure mereix la pena!!
ResponEliminaquè bonic el moment de actualitzar tot, revisar correus antics i poder llegir-te. un beset, amic