"Mentre buscava les tisores de sa mare pensà en un fet que ja li era llunyà. Es fixà en el llacet que es posava al dit a mode de recordatori fa només una setmana. No imaginava que un troç de llana taronja l'acompanyaria en tan breus i intenses aventures, fins a l'extrem que ara no volgués llevar-se'l.
Començà sent un instrument q resonava per al record d'altres coses més importants, i ha acabat integrant-lo al dia a dia. Li sembla que ara, vagament però, resona per a l'oblit. Però no sap ben bé de què.
Mentrestant, jo el mire i crec que si ara intentara desfer-se'n no podria, doncs la pell del dit què l'acollia temporalment semblava haber començat a crèixer per damunt del minúscul llaç. Prompte serà una part més d'ell. No li desagradava la idea, així que abandonà la recerca materna i es posà a intentar recordar quina fou la beneïda excusa que utilitzà per posar-se'l."
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada