La lluna al vidre

// // Leave a Comment

Llargues o curtes, distàncies
fetes de cartró,
d’un paper amb mots de diumenge
que vola doblegat en punta,
direcció a l’oest, a l’extrem de la terra.

Distàncies,
curtes i plenes d’ànsies
per trobar-te en el centímetre exacte.

Descobrir que són dos els infants,
els qui pujen cadires
per tocar la lluna al vidre aquesta i moltes més nits,
mentre al dormir somien haber-ho aconseguit.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada