La lluna al vidre
Llargues o curtes, distàncies
fetes de cartró,
d’un paper amb mots de diumenge
que vola doblegat en punta,
direcció a l’oest, a l’extrem de la terra.
Distàncies,
curtes i plenes d’ànsies
per trobar-te en el centímetre exacte.
Descobrir que són dos els infants,
els qui pujen cadires
per tocar la lluna al vidre aquesta i moltes més nits,
mentre al dormir somien haber-ho aconseguit.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada