Superherois diaris

// // Leave a Comment
Mentre camines, algú al costat et mira i somriu. 
Veu en tu el que mai mires. 
Pensa de tu el que mai penses. 
I s'obliga a recordar-te que camines perquè ho necessites, 
i que no ho faries si el del costat no hi fos. 

'Jo no sóc si tu no eres', et repeteixes. 

Jo sóc perquè hi som. 
Hi som per responsabilitat. 
Fins a la mort de les idees,
fins a la fi de la injustícia.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada