Al passar, veié la corda.
Un instint irrefrenable va forçar l'estiró.
- Per què ho fas? - li digué la dona.
- No sé.
- Algun plaer li trobaràs no? Tal vegada el tacte amb el cànem, o potser excitació per veure el que hi ha a l'extrem?
- No. Ja m'agradaria. Però és més irracional. No em genera desig. Només la veig, i una força interior estira per mi.
Mentre parlàvem, estirava.
De sobte s'adonà.
Era una estupidesa seguir estirant.
Mirà als costats, respirà profundament,

i continuà fent-ho.

Si pensar merma opcions a la pell,
si canviar sobta el desig
que el matí alimenta enganyosament;
quan el fred dels moments verdaders
dels que no es veuen als espills
eriça els cabells més immòbils del coll
i les petjades de l'ombra que xafes
et donen puntades als turmells,
preludi i avís del que tems;

l'univers alinea estels capritxosament
                                                          per a tu



Si mires, veuràs
les senyals
                que diuen


ves al llit,


Bonne nuit.