La Màgia de l'Aplec III

Satrapi ens augurava una construcció massiva mitjançant l'educació (popular, afegiria jo). I ho feia sense conèixer-la. Els mitjons per la nit a mode d'amulet només signifiquen que té poders. Poders per emular als grans. El poder de la constància, del treball formiguer i de la perseverància. Consistència soluble en líquids polars, quan s'escalfen. I al calor del café és quan construeix les millors plataformes d'educació popular. Ha aprés estratègia, i fins i tot ha desaprés, què és allò més difícil què és capaç de fer un èsser humà adult. L'infant atrapat al seu interior enderroca els seus murs de paciència per poc a poc, esdevenir-la més improvisada.
Capaç d'aprendre mentre desapren, totes aquelles eïnes que necessitem col·lectivament, per posar-les al servei de l'alliberament educador. Constructora de paradisos infantils, sigilosa. Compensa quan s'agrupa, està pendent, prudent però pendent. La construcció del grup necessita animadors, educadors, activistes, potències en potència. Persones amb poders com els teus que fan de les mogudes que organitzem, mogudes úniques. Fa entendre que per fi, no organitza activitats, sinó persones. Organitzar persones per fer-les esdevindre més lliures, més capaços de respondre els atacs dels dos costats del sistema, els del poder i els de la servitud. Els seus peus calcen estiu de felpa amb ratlles vermelles, perquè ha entés que no hi ha contradicció en l'acció, si està planificada i amb intenció. Què calen noves formes de fer, i que sortir amb xancles no és de guiri, si serveix per al propòsit.

O sí. Però li dona igual.

Noves formes que inclouen la creativitat i la instrumentalització dels instruments del poder. El principi de les arts marcials: aprofitar l'energia de l'oponent per a enderrocar-lo sense esforç. Només deixar-lo fluir enlloc de bloquejar-lo.

Els seus mitjons, damunt d'una carrossa de Sant Antoni, són espectaculars.