Ai periquito de nom impronunciable.
Ai marieta desgarvada encara per l'edat.
Ell vesteix a ratlles, gravades a ferro calent.
Ella es fa unes trenes amb un barret d'indiana jones, esperant així al seu amor daurat.
Carros de cartró, cases en procés d'esdevenir acordió, entre dues pestanyes tallades amb cura es munta un sistema ideal.
Una bioconstrucció que no deixa rastre ni fa nosa.
Pesa poc però no s'en vola.
Carlota i Taquio, aquesta és vostra.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada