L’HOME QUE ES FEIA RIURE A SI MATEIX

// // Leave a Comment

- Fes-me riure, per favor!
- Per què? - increpà l’amic.
- Tu fes-ho.

L’amic s’apressurà a posar en pràctica les seves estratègies. Li contà un acudit, li suavitzà les aixelles amb les mans. Fins i tot li va fer carasses. Res.

- Ho sento. No puc.
- Vaja amic! Va! Tira!

I l’home pacientment tocà amb lleugeresa aquell punt màgic del seu cos que només ell coneixia. Les rialles esclataren a l’instant.


- Veus, com es fa?

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada