En bicicleta

Avinguda de ginkgos,
triangle àmbar de pas cautelós.
Pasos silenciosos de gent que cavil·la,
i allà estàs tu majestuosa bicicleta
que honres la mort dels vells traslladats
per collir meditació profunda en el seu si
i esvair els dubtes de la teva existència.

Immigrants lliures llauna en mà
construeixen el futur de l’ahir,
jubilats concentrats esperen
el fi de l’edifici vital.


Babel entre sabates de corda,
paraules estranyes que ressonen semblants.
Que lliguen l’existència de l’inconscient
mentre escriuen a les pàgines de la història
batalles entre falsos diferents.


Porta’ns allà on les sargantanes s’escalfen.
Explica’ns perquè el Sol al matí no es pon,
compra per a nosaltres una mica de llonganissa seca
d’eixa que menjarem abans
quan encara no reconeixiem el sabor salat del passat.
Serà suor d’anys ençà

en bicicleta.