Les germanes

A sota les comares hi havia una nena
tímida i borrissola tota ella
que mirava i mirava 
a la recerca dels ànims i riures d’enfront.

I escrivia amb clarions al terra,
mentre la mare li impedia
                                    sense èxit
els romanços de la germana
tímida i atenta tota ella.

Embutxacava hàbil les pinzes
als jaquetons de les visites
com si pensara en pessigar una mica d’afecte
a les mans de cadascún dels propietaris
d’aquells espesos abrics de dissabte.
 
Quan marxen les visites.

Pinten sobre tela mullada amb troços d’il·lusió
dibuixos que al seu cap prenen trellat,
i miren als ulls d’enfront a la captura de comprensió
d’escenes fantàstiques,
de llops,
magdalenes,
personatges màgics
amb els rotuladors del got de plàstic.

Quines germanes,
quines artistes
tímides i resoltes totes elles.