És un va tot bé tranquil·litzador, resposta a una pregunta no feta encara per ningú, doncs estava sol a casa.
Tot no va tant bé com podria, però en el fons és un alegat al moviment, això és tot, sobretot intestinal. Tant o més important és que vaja, que com vaja. Fins ara, clar.
Has vist ironia al meu vaixell. I no n'hi havia. Era un “va tot be” pla.
De veritat, m'he despertat amb energia. Tard però bé.
Espere no enfonsar-me encara, continue sent un vaixell. Duc càrrega perillosa.
i tancà la porta del bany.
L'urinari de Duchamp. La foto és del flickr de guy_on_the_streets |
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada