Tú vius al món, o no?

// // 1 comment
L'aire que respire està ací. Però no dins d'aquesta sala, ni suspès sobre el cap, tal vegada subjectat sobre uns pensaments oberts de mires amb fil del metall de les llibertats.
No està dins de l'armari, ni tan sols es troba dins de l'espai que habite. Però l'aire que respire està ací. Ací, ara mateix. En aquest mateix instant. Ni és el mateix d'abans, ni és el que vindrà de seguida. És un aire canviant. Però em cobreix la necessitat vital de respirar.
Aires canviants, gràcies als que sobrevivim a les monotonies de la desídia i la mediocritat.
Està fora, està per tot arreu. S'expandeix, fins ocupar-ho tot. No vols? Ho sento, però és aire. Només et queda una possibilitat, deixar-lo passar, amic meu. I encara i tot, ja pots evitar-lo, que ocuparà cada porus de la teva pell, cada espai intercel·lular, cada lloc buit d'eixos tan enormes que t'ocupen entre pensaments intel·ligents.
Indefugiblement, aire de món, d'un món viu i en moviment.

1 comentari: Leave Your Comments

  1. M'encanta llegir-vos... I és per això mateix... perquè parleu d'aire...de vent (excel·lent idea això d'afegir Al Vent!)...d'allò que m'envolta... que em fa gaudir de cada instant quan no perd (com tantes vegades faig!)la consciència de cada partícula d'aire que respire...
    Perquè la felicitat es troba a la brisa, no a les sabates sense sorra... :-)

    ResponElimina