Duu dies buscant i no troba el moment adequat. No hi ha espai per poder creuar carícies. Passa la mà sobre
l'antiquíssim llom elàstic del jove gat d'ulls melosos, una i altra vegada. I espera què ningú escolte el seu cascavell. Que no moleste cap veí tafaner. Però el gat és esquiu, magnífic, solitari. Mira i veu, però disfruta del
joc sense que parega importar-li que la seva ama està, irremeiablement sola.
"Però el gat és esquiu, magnífic, solitari"
ResponEliminaEsta descripción es muy acertada, y eso que es muy difícil poner adjetivos a estos animales tan especiales...
El gat ha de ser així. Es genètic. Intrínsec als
ResponEliminagats. Però sense dubte l'estima. El q passa és, esther, que els gats són així.
Però si no l'estimés marxaria, segur.
Igual he d canviar el final. No està, es sent sola.
no canvie res, però afegiré la ilustració.
ResponElimina