Àpats
Farta de menjar, espera el postre. La seva dolçor calmarà la plenor somnolenta.
Un postre que es demora, mentre veu atònita que serveixen ja a la taula del costat.
Per la finestra el vent sobta les circumstàncies del moment, i dibuixa en les enormes cortines ones de mar que semblen envoltar dos cossos nus i mullats en la foscor. L’escena es trenca quan la comensal del fons es descorda el teixit de braç i coll i continua menjant. Ella mira en altra direcció, fixant la fotografia d’eixe moment.
Sent la necessitat de córrer cap a la mar, i mentre pensa en això es troba sortint per la porta. Res sobtat, i tot de sobte. Un cop dins de l’aigua freda es desperta, i mira al voltant. El seu rellotge, que encara funciona, marca les quatre i poc.
Torna cap al restaurant, amb els pantalons desajustats i eixugant-se amb la samarreta. A la porta una nota diu “avui no hi ha més postres”, així que cap a casa.
Camina cap al seu destí, i se li barregen les imatges de dos pensaments. Valora si arribarà a temps a la cita de les cinc mentre imagina el demà assaborint el pastís de formatge.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada