RÈMORES VITALS

Ell i ella escolten música. Música interessant. Dos mil cinc-centes cançons alliberades al reproductor. De sobte sona una. Ell s'alça de la cadira, la coneix, tot i no recordar qui la canta. Però és enormement familiar. Amigablement familiar. Li recorre el cos un secret sentiment de plaer, el dejavú d'un record que no recorda, però que li agrada tant... Malgrat tot, el nom de la pantalla és desconegut per a ell. Cavil·lós, i gens decebut alhora, torna a la butaca i pensa. Però no crida l'atenció. És tracta d'una rèmora petita, que en uns segons desapareixerà.

Instants després d'acabar la peça, li puja des dels peus la mateixa sensació delitosa. Aquesta vegada no espera massa, s'aixeca de cop sense fer gens els ulls grossos. Ella el mira sobtada. Aquesta vegada tampoc reconeix el nom de la pantalla. El plaent sentiment s'instal·la ara a l'estómac junt als badalls de fam i les papallones de les seves il·lusions més camuflades. No sap que és, però influències passades el fan pensar que el que passa significa quelcom important.

Estaria dues vides més escoltant eixes cançons, però no sap perquè.

Ara està adormit. Ella s'aixeca. Apaga el reproductor.

Ell continua dormint. La música continua sonant, a dintre seu. Per sort, ja no es desempallegarà mai d'ella.