EL CARTER

// // 2 comments

La carta no arriba. Està rabiós. Mira la bústia. Mataria al carter. Ha de ser problema del servei. Mira la bústia. Perquè sortir, ha sortit de l'origen... Quasi segur que ha sortit. Vaig a menjar alguna cosa. Mira la bústia. Prepara unes nous. On està l'obridor de nous?. Es posa a llegir. Mira la bústia. No és possible. Confiava en l'enviament. Com sempre que el desitja i està. Canvia de llibre. Deixa el llibre i posa música. Mira la bústia. Decidit. Se'n va a reclamar-la. I si es creua al carter, li canta la cartilla. La culpa és seva, doncs la carta, ha sortit. Estic segur. Quasi del tot.
Mira la bústia. Està buida. Ja són les dues. El carter ja no passarà. Està trist. Potser demà. Deixa de mirar la bústia. Però només un instant.

2 comentaris: Leave Your Comments

  1. quin ull clínic.
    és un nerviosisme. És com si mirar pel forn quan cuines fera que el menjar es cogués més ràpid. Es estúpid i alhora fresc i innocent, tant com enganxós.
    pobre carter, en el meu cas és cartera, simpàtica ella.

    ResponElimina
  2. Creo que todos hemos pasado por una situación parecida o por lo menos yo .... aunque no tan exágerado....

    Siempre con esa insufrible Paranoia ....

    ResponElimina