DOTZE HORES

Inserit en el rovell cuit d’un ou de ferro,
brut de la pols taronja del metall de les rutines imperants,
es pensava que no es tornaria a embolicar en sal.

La mar se li posà entre un i cadascun dels pèls d’aixelles i cames,
[més fàcil seria parlar de cabells]
com si la intimitat no tingués correcció
ignorant que està sent compartida sota la fredor fèrrica.

Ferro d’una clau.
Clau que se’n va entre les aigües
amb un somriure complaent
perquè de vegades és possible obrir sense tindre claus.

A sobre el peu brilla,
                                taronja
la pell rascada i morta,
doncs on abans hi era
ara hi queda
irritació que es recupera,
                                     veloç.
Eixa pols, o pell,
                         taronja
és rovell,
el rovell del desvestit
que muda a gal·les noves
i ho fa sol, acompanyat per un però.


Tu.